2017: 19 d'abril, publicat per Eva Palau
Salvador Macip enceta el cicle literari del Sant Jordi 2017 amb “Diàlegs”, dramatització dels seus textos
Avui s’ha fet una nova edició del cicle d’actes literaris que periòdicament organitzen els membres de “lletraminúscula”, amb el suport dels actors i actrius del grup Ralek del Morralla. Blanes ha començat a escalfar motors de cara a la intensa Diada de Sant Jordi que viurà a partir de divendres i durant tot el cap de setmana amb la proposta que ha tingut lloc aquest vespre a la Sala de Plens. El reconegut científic i premiat escriptor blanenc Salvador Macip ha preparat l’espectacle literari presentat sota el títol Diàlegs, que ha inclòs textos d’algunes de les seves obres publicades.
L’acte ha estat presentat per Aitor Roger i ha comptat amb la participació del mateix Salvador Macip i la col·laboració central del grup de teatre Ralek del Morralla, Espai Creatiu. Els joves actors i actrius han teatralitzat les paraules de Macip en un espectacle que ha explorat sobre la relació dona-home en un joc de converses entre els protagonistes de novel·les com Hipnofòbia, El Joc de Déu, El Rei del Món o Herba Negra. L’elenc de Ralek l’han format avui dimecres Emma Martín Tiers, Júlia Ortiz Ros, Martí Surrallés Gacia, Quim Bautista, Hector Sánchez Salmoral, Maite Girondo Dominguez, Cristina Biedma Gómez i la directora del grup, Paula Fossatti. L’acte d’avui ha tingut lloc tot just nou dies després que els seus organitzadors, el col·lectiu lletraminúscula, ja van presentar el seu anterior muntatge Taronges Calentes, el poemari del blanenc Joan Adell.
Els actors i actrius del grup 'Ralek' del Morralla, ho han fet en el mateix indret, la Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes. D’aquesta manera, l’entitat que uneix dones i homes per la cultura en l’objectiu de fer difusió d’obres i creacions d’escriptors locals i la participació d’artistes de diferents disciplines, ha fet un sentit reconeixement al talent literari de Salvador Macip, reconegut científic i premiat escriptor, nascut a Blanes l’any 1970, Salvador Macip és metge, investigador i escriptor, una suma de talents que el fa recollir èxits en totes tres facetes. Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona (1988-1994), on també es va doctorar en Genètica Molecular i Fisiologia Humana (1998). Entre finals del 1998 i principis del 2008 va treballar a l'Hospital Mount Sinai de Nova York fent recerca oncològica. 
Salvador Macip, un reconegut científic i premiat escriptor
Des del 2008 continua aquestes investigacions al laboratori que dirigeix a la Universitat de Leicester, al Regne Unit. Els seus estudis han contribuït, entre altres guanys, a definir nous tractaments per a una malaltia tan temuda com és la leucèmia. El 1995 va quedar finalista del XIX Premio Antonio Machado amb el conte La bèstia amagada. La seva primera novel·la, Mugrons de titani, coescrita amb Sebastià Roig, va guanyar el premi Vall d'Albaida el 2005.
El 2006 va guanyar el VII premi Vila d'Almassora amb el recull de contes Quina gran persona! La seva segona novel·la en solitari, El joc de Déu, va obtenir el III Premi Ictineu a la millor novel·la fantàstica escrita en català. El 2010 va guanyar el premi Joaquim Ruyra per Ullals, coescrita de nou amb Sebastià Roig. El 2012 va guanyar el 1r Premi Carlemany de Foment de la Lectura amb la novel·la Hipnofòbia i el 2016 el Ramon Muntaner per Herba Negra. Els seus llibres han estat traduïts a 7 llengües: castellà, francès, italià, alemany, anglès, portuguès i gallec. En el camp de la divulgació científica, ha escrit vuit llibres i ha guanyat el XIXè Premi Europeu de Divulgació Científica, així com el XIX Premi Nacional d’Edició Universitària (ambdós per Jugar a ser déus, amb Chris Willmott). Va portar un blog de divulgació per a El Mundo, i actualment escriu per a El Periódico i el diari Ara. Va fer la secció de ciència del programa de ràdio Via lliure de RAC 1 entre 2010 i 2014, i actualment col·labora setmanalment al programa El Balcó de la Cadena SER.

*




2016: 24 de desembre, vídeo llegir Pla d'Eva Palau 

Enllaços: 


*



2016: 16 de desembre, publicat per Eva Palau
Pere Box ofereix a Blanes The Music Box Project, una barreja de cabaret i d’stand-up comedy

L’actor lloretenc va presentar l’espectacle el passat mes d’abril al Teatre de la Costa Brava Sud, i barreja música, poesia urbana i entreteniment amanit, sobretot, amb dosis de bon humor
Avui dia, en què sobren raons per estar amoïnats i que la situació no convida gaire a somriure, s’agraeixen especialment aquelles propostes que, sense caure en el riure fàcil, fan canviar l’estat d’ànim encara que només sigui durant una estona. Aquest és el cas de l’espectacle que es va oferir ahir al vespre al Casal La Cooperativa de Blanes:The Music Box Project.

Pere Box a "The Music Box Project"
Protagonitzat i dirigit per Pere Box, amb producció de Teatre de la Selva, es presenta sota la fórmula del one man show, on la música i l’humor es fusionen, amb dosis de cabaret i de l’stand up comedy. Tal com explica l’actor i director teatral, no fa sinó seguir una de les màximes del gran mestre i filòsof Juan Palomo, és a dir: yo me lo guiso-yo me lo como.
Música, poesia urbana i entreteniment amanit amb bon humor
Durant poc més d’una hora, Pere Box va trenar un espectacle diferent i divertit, basat en petites històries i amb una banda sonora que beu de les fonts més frikis que la seva ignorància il·lustrada li han permès seleccionar. L’actor lloretenc vinculat a Blanes va estrenar The Music Box Project el passat mes d’abril a l’Espai Off del Teatre de la Costa Brava Sud.


Si llavors es va haver de penjar el cartell d’entrades exhaurides, ahir divendres el local on es va oferir va registrar un ple de gom a gom, amb entrades venudes pel sistema de Taquilla Invertida. En aquest sentit, en base al llarg aplaudiment amb què es va tancar la representació, es pot dir realment que la gent va passar una bona estona d’entreteniment canalla, com li agrada batejar-lo alpare de la criatura.


La música i –sobretot- el bon humor són el fil conductor per anar construint un diàleg constant farcit d’anècdotes que el bon fer d’aquest experimentat actor fan creïbles com si les hagués viscut realment. Va compartir vivències reals o imaginàries amb les quals, inevitablement, tots s’hi podien sentir identificats, a gust del consumidor.
També es va posar en la pell d’una variada gama de personatges: va invocar en viu i en directe al mateix ministre d’economia, una particular versió de la caputxeta, o fins i tot una fugida precipitada de casa una pija de Pedralbes en una cita amorosa que tenia mal acabar. Tots ells i elles tenien cabuda dalt l’escenari, prenent possessió de l’actor-orquestra.

Pere Box ficat en la pell del ministre d'economia
Un dels moments d’especial hilaritat compartida entre actor i públic va ser al final de l’actuació, precisament quan explicava aquesta nova fórmula de pagar els espectacles que s’aplicava ahir. Pere Box va explicar amb tot luxe de detalls la diferència que hi ha entre una taquilla invertida i una hòstia invertida tot incriminant un dels assistents, conegut per tothom.


En definitiva, The Music Box Project va suposar poder abstreure’s i compartir una hilarant estona que va passar massa ràpida dins la caixa plena de sorpreses i bon humor que va regalar al públic l’experimentat actor-cantant-humorista. Una bona teràpia per curar-se de l’estrès i el mal humor absolutament recomanable.



*
2016: 01 de desembre, publicat per Eva Palau
llegir Pla, imatges Aitor Roger


El Teatre de Blanes rendeix culte a un dels màxims exponents de la literatura catalana, Josep Pla.


El grup blanenc lletraminúscula, amb guió original d'Elisa Sola, va fer un complert recorregut per la vida i obra de Josep Pla, basat única i exclusivament en la lectura: les veus d'una narradora i tres lectores que l’acompanyaven, amb l’aparició intermitent d'una silueta, una ombra que anava esquitxant detalls més íntims de la vida de Josep Pla. Aquest va ser el plantejament de l’espectacle llegir Pla que va tenir lloc aquesta passada nit de dimecres al Teatre de Blanes. El públic assistent, que omplia bona part del recinte, es va rendir aviat al dibuix literari d'un Pla que es va presentar nu, desproveït dels artificis que sovint acostumen a envoltar aquest tipus d'actes.


Elisa Sola Ramos autora del guió i narradora a llegir Pla

5 dones implicades en el projecte llegir Pla: 1 narradora i 4 lectores

Es tractava de la nova proposta del grup cultural blanenc lletraminúscula, que presentaven en aquesta ocasió un guió original elaborat per la directora de l’Oficina de Català de Blanes, Elisa Sola. L’acompanyaven llegint fragments de l’extensa obra de Josep Pla: Isabel Brunet, Assumpta Duñó i Joanna Fernández. Per la seva banda, la silueta d'Alèxia Roura completava la composició sonora a través de la veu aportant detalls més íntims del periodista i escriptor.


Presentació a càrrec de Montserrat Soliva i Joan Sureda


Abans que comencés l'hora i mitja llarga de l’espectacle, es va comptar amb una acurada presentació que enllaçava amb el què havia esta fins llavors l'anterior proposta de lletraminúscula dedicada llavors a Walt Whitman. Se'n van encarregar de fer-la Montserrat Soliva i Joan Sureda, començant després, sense més preàmbuls el passeig per la vida i obra de Josep Pla.


D'esquerra a dreta: Alèxia Roura, Assumpta Duñó, Elisa Sola,
Joanna Fernández i Isabel Brunet


Entre els espectadors que omplien el recinte, hi va haver una nodrida representació de la vida cultural blanenca de tots els àmbits, així com convidats d'excepció com ara la directora de la Fundació Josep Pla, Anna Aguiló o bé el catedràtic del Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, expert en filologia hispànica, editor, traductor i poeta, Josep Maria Micó. També s'hi comptaven representants polítics i tècnics dels Ajuntaments de Palafrugell, Cadaqués i Palafolls.

Les cinc protagonistes de llegir Pla


Fotografia de grup de gairebé tots els implicats, acompanyats
dels diversos convidats d'excepció amb què va comptar l'acte

L’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, acompanyat de la regidora de Promoció de la Ciutat, Dafne Galvany, es van encarregar de posar punt i final a l'acte. En aquesta ocasió la direcció escènica i fotografies de suport han anat a càrrec d'Aitor Roger, mentre que Pere Box ha tingut cura de la direcció artística. Per la seva banda, Glòria Matas i Francesc Saura es van encarregar d'acomodar els convidats, Alba Lupiáñez de la difusió entre els mitjans de comunicació, i l’assessorament i vistiplau de la Fundació Josep Pla. El grup cultural lletraminúscula està impulsat pels escriptors Joan Adell i Ramon Freixenet.

Teatre de Blanes dimecres 30 de novembre 1/4 de 9 del vespre




*




27 de novembre, publicat a Diari Ciutat de Blanes
5 senyores llegint Pla, imatges: Aitor Roger Delgado

El 30 de novembre de 2016 a 1/4 de 9 del vespre Montserrat Soliva Torrentó i Joan Sureda Casamor presenten al Teatre de Blanes “Llegir Pla”, una idea de lletraminúscula, amb guió d’Elisa Sola Ramos, que està protagonitzada per quatre lectores: Isabel Brunet Conchs, Assumpta Duñó Martin, Joanna Fernández Berney, Alèxia Roura Valls i una conductora: Elisa Sola Ramos.














Diari de Blanes: Qui és Isabel Brunet Conchs?



Isabel Brunet Conchs: En aquest cas, una aprenenta d’actriu. Sóc funcionària de l’Ajuntament de Blanes i treballo a la Biblioteca Comarcal de Blanes.



DdB: Quin Pla ens presentes?



IBC: Us presento el Pla més intel·lectual. El Pla de les sentències. El conservador racional. El Pla que detesta la banalitat i l’afectació cultural. En un petit moment de l’obra, el Pla més sensible, el Pla poeta.



DdB: Aquest Pla s’adiu amb el teu caràcter?



IBC: No necessàriament. De vegades puc compartir aspectes de la vida, opinions però, no!


Em trobo còmoda amb el Pla que represento.

DdB: Quin secret de l’espectacle ens pots explicar?

IBC: Aquest espectacle representa un esforç per part de molta gent. Suposo que algun secret tenim, però si l’expliqués deixaria de ser-ho.

DdB: Quin llibre de Pla ens recomanes?

IBC: El carrer Estret. Potser perquè la meva mare tenia un cosí germà barber al carrer Estret de Palafrugell. La meva família materna és empordanesa. La vida d’un poble imaginari de Catalunya, Torrelles i d’un carrer, el carrer Estret des del punt de vista del nou veterinari del poble i de la seva minyona.

DdB: Quina és la teva relació amb lletraminúscula?

IBC: Fa uns anys vaig conèixer en Joan Adell, en Ramon Freixenet i la Carme Santacatalina en diferents actes que es van fer a la Biblioteca.

Vaig tenir l’honor de presentar El Nàufrag i el Mossèn de les Putes a en Joan Adell i Hermano Negro a en Ramon i la Carme.



assumpta-duno-aitor-roger
Diari de Blanes: Qui és Assumpta Duñó Martin?
Assumpta Duñó Martin: Sóc de Blanes, tinc 55 anys, estic casada, tinc 2 fills i em dedico professionalment a l’agricultura en una petita empresa familiar que també té una parada al Mercat del passeig de Dintre on hi venem els nostres productes

DdB: Quin Pla ens presentes?

ADM: El Pla interessat amb la vida tranquil·la per poder gaudir de la natura

DdB: Aquest Pla s’adiu amb el teu caràcter?

ADM: A mi també m’agrada molt gaudir de la natura i, sobretot, mirar el mar, escoltar-lo; podria passar hores mirant el mar.

DdB: Quina és la teva relació amb lletraminúscula?

ADM: Hi col·laboro quan m’ho demanem i és un plaer.

DdB: Què no t’hem preguntat que t’agradaria contestar?

ADM: Us esperem al teatre i crec que gaudireu tant com jo.



joanna-fernandez-aitor-roger

Diari de Blanes: Qui és Joanna Fernández Berney?



Joanna Fernández Berney: Vaig néixer a Tordera el 24 de juny del 1968, actualment i des de l’any 1998 sóc la directora de ràdio Blanes, he estat la presentadora dels informatius de TV Blanes del 1998 al 2012, i els meus inicis en el món de la ràdio van ser a Ràdio Tordera. Allà és on vaig descobrir la meva vocació i passió pel món de la comunicació



DdB: Quin secret de l’espectacle ens pots explicar?



JFB: No hi ha cap secret, s’ha de venir a veure i, sobretot, escoltar.



DdB: Quin llibre de Pla ens recomanes?



JFB: El carrer Estret


DdB: Quina és la teva relació amb lletraminúscula?

JFB: Doncs, sincerament, és la primera vegada que tinc el privilegi de tenir relació directa amb els membres de lletraminúscula. Ha estat una experiència personal molt enriquidora.


alexia-roura-aitor-roger

Diari de Blanes: Qui és l’Alèxia Roura Valls?



Alèxia Roura Valls: Sóc diplomada en Empresarials i treballo a l’Administració local amb temes de Medi Ambient. Tinc interessos culturals diversos entre els quals destaquen especialment la literatura (la poesia és la meva debilitat), la música i el teatre. Per tant, em resulta fàcil involucrar-me en propostes que integrin algunes d’aquestes tres disciplines. Participo en espectacles com “Llegir Pla” o bé “Pastors i Misteris” de Pere Puig i Llensa, que integra versos, cançons i posada en escena, i que enguany presentarà novetats importantíssimes, una mirada diferent i igual de compromesa amb l’autor, com “Llegir Pla” ho està amb l’escriptor empordanès.



DdB: Quin Pla ens presentes?



ARV: En aquest espectacle el meu paper és més “teatral”, si se’m permet de qualificar-lo així. D’entrada, llegeixo un text on Pla es descriu a si mateix. Ell, de fet, s’autodefinia com un tipus anticonvencional. Es tracta d’una descripció fresca i descarada. Pla parteix de la seva fisonomia física per arribar a descriure aspectes de la seva personalitat; un bon inici que ens acosta al personatge per, més tard, poder descobrir a través dels textos que llegeixen les meves companyes l’animal literari en què Pla es converteix pàgina rere pàgina. Les lectures aniran captivant i submergint el públic en un univers interessantíssim. Cap al final de l’actuació em poso en la pell de diferents testimonis que van conèixer l’escriptor i que li dediquen unes ratlles; i acabo la meva intervenció amb dues frases delicioses de Consuelo Robles, una dona vinculada amb Pla els temps darrers, que es converteix en un brevíssim però entranyable record sobre el personatge.



DdB: El Pla teatral s’adiu amb el teu caràcter?



ARV: Pla, com Dalí –del qual era amic-, i molts d’altres artistes, acostumen a construir-se un personatge mitjançant el qual presentar-se al món. Pla no va escriure teatre però igual que molts fragments de les seves narracions poden semblar un quadre, d’altres passatges podem imaginar-hi un vodebil o bé tancar els ulls i visualitzar escenes que bé podrien succeir-se rere el teló d’un teatre. És un autor tan “multidimensional” com us explicarà l’Elisa al llarg de l’espectacle, tan polièdric, que permet mil jocs i múltiples possibilitats de lectura. En el meu cas, Pla s’autodescriu amb l’acidesa i la ironia que li són pròpies, mitjançant una naturalitat que flueix i atrapa tant pel que diu com pel que no diu, com passa amb les grans figures literàries. Personalment, crec que el tarannà planià, el caràcter planià que ha transcendit a la llum pública i en el qual ara no entraré, està lluny de la meva personalitat. En el text parlo (de fet, Pla és qui parla) del sorgiment de la teoria de la seva “frivolitat cínica”. En cas que fos certa, ni en aquest aspecte ni en d’altres, Pla i jo tindríem massa a veure. Probablement per això llegir-lo em resulta un repte fantàstic


DdB: Quina és la teva relació amb lletraminúscula?

ARV: Vaig participar amb lletraminúscula al “Blanes poètic literari”, acte on es van llegir fragments d’obres d’autors blanencs. Justament, vaig participar-hi amb un text d’en Ramon Freixenet, director de “Llegir Pla”

DdB: Què no t’hem preguntat que t’agradaria contestar?

ARV: Només voldria aprofitar per agrair a en Ramon Freixenet i la Carme, la seva dona, la seva iniciativa i determinació, i a en Joan Adell per acompanyar-nos amb tant d’afecte en aquest procés. I a les meves companyes per la intensitat justa i necessària amb què ens transporten amb emoció continguda però latent, ratlla rere ratlla, a llocs desconeguts per a molts que paga la pena de conèixer.


elisa-sola-aitor-roger
Diari de Blanes: Qui és l’Elisa Sola Ramos?



Elisa Sola Ramos: Sóc de Blanes, vaig cursar Filologia Hispànica i Filologia Catalana, i des del 1987 sóc la responsable de l’Oficina de Català de Blanes. Estudiar la llengua és la meva professió, però també és la meva passió.



DdB: Quin es el teu rol a l’espectacle?



ESR: En sóc la conductora.



DdB: Has confegit el guió de l’acte. Com està articulat?



ESR: El guió respon a una aproximació a la vida i l’obra de Josep Pla a partir dels seus textos. La idea és que Pla s’expliqui per ell mateix. El que he fet és marcar una ruta i buscar fragments de l’obra de Pla que plasmin tot el que volia dir sobre l’autor: com enfoca l’ofici d’escriptor, les claus del seu estil, les influències literàries, la vida amorosa… Pla va escriure en primera persona i, per tant, explica moltes coses sobre ell i sobre l’opinió que tenia de moltes coses, tot i que, curiosament, hi ha molts aspectes que silencia.



DdB: Quin secret de l’espectacle ens pots explicar?

ESR: Els secrets no s’expliquen (rialla). Convido a tothom que vingui a veure’l i que es deixi seduir per un Pla que és un seductor de mena.

DdB: Quin llibre de Pla ens recomanes?

ESR: Home, n’hi ha molts per triar dels 46 volums de la seva obra completa, però jo recomanaria la lectura d’El quadern gris. És un llibre fantàstic, de capçalera! Un llibre que traspua el tempo de la conversa dels homes d’aquest país d’un altre temps. A mi m’apropa a la conversa amb el meu pare i amics que tinc i que tenia d’aquesta edat. És fascinant! D’una banda és com submergir-se en el món d’abans, entrar en una màquina del temps, i d’altra banda és absolutament actual per les reflexions que fa sobre l’ànima i la naturalesa humana. Un clàssic, vaja!

DdB: Quina és la teva relació amb lletraminúscula?

ESR: Conec en Ramon Freixenet i la Carme Santacatalina des de fa molt de temps perquè han estat alumnes de l’Oficina de Català i a en Ramon li he llegit força coses. En Joan Adell no l’he tractat tant, només l’he llegit. Són unes persones molt actives culturalment parlant i sempre tenen curiositat per fer coses noves. En aquest sentit, són d’una joventut extraordinària.

DdB: Per què vas acceptar formar part d’aquest espectacle?

ESR: Doncs per curiositat i per fascinació del personatge i la seva literatura. Jo no sóc una especialista en Pla, però em va interessar de capbussar-m’hi per difondre la seva obra i la seva literatura, potser per deformació professional! Fa gairebé 30 anys que treballo a l’Oficina de Català de Blanes i una de les meves feines és la divulgació lingüística i cultural. En fi, a mi el personatge m’atrau per molts motius: a banda del tempo de la conversa amb la gent d’abans, Pla m’aporta la reflexió sobre la naturalesa humana, la llum del Mediterrani, el blau del mar i el verd dels pins, el so de la tenora, l’Empordanet i la Costa Brava. Diria que la mateixa ignorància sobre Pla em va fer acceptar una aventura d’aquestes dimensions! (rialles).

***
L’adjectivació “arriscada i divertida” és el toc de gràcia més personal d’en Pla que produeix sorpresa, desconcert o admiració per part del lector. DdB per a totes: Podeu donar-nos uns exemples?

IBC: Parlant dels jueus d’Amsterdam, Pla diu: “aquesta gent bruna, d’ulls negríssims, arrissada i turbulenta, és com un sofregit de ceba, cremat, escampat sobre un porcell daurat i rosa”.

ADM: D’una embarcació que s’enfonsa, diu: “el Fedon s’escorà sensiblement i inicià una submersió dolça, lenta com un carquinyoli en remull que es desfà, estovat dins un vas d’aigua”

JFB: D’un estat d’ànim diu: “tinc la fatiga d’un excés d’aire lliure”

ARV: També hi veiem tocs superrealistes: “el mestral fa voleiar la cua dels gats”

ESR: I imatges estètiques: “una ombra de vi rosat tremolant a la nina de l’ull”

***
DdB per a totes: Quin és l’estat de la cultura a Blanes?

IBC: No hi ha progrés en un municipi sense un desenvolupament cultural significatiu. És la inversió més urgent i a la llarga, la més rendible.

En matèria de Lectura Pública, Blanes compta amb un equipament important.

Potser caldria conservar i difondre més el patrimoni, donar suport a les entitats culturals i potenciar els artistes locals, en l’àmbit literari i artístic. S’hi inverteix, però mai no és suficient.

ADM: Hauria de millorar

JFB: Personalment crec que molt bona. Blanes treballa i aposta per la cultura, és un poble molt actiu.

ARV: La cultura blanenca es troba en un moment dolç. Penso que tenim tendència a l’excés d’autocrítica o autoexigència, de vegades, en contraposició amb d’altres àmbits on sovint pequem del contrari. Des del punt de vista de la creació, de la part emissora de cultura, estem força ben provistos: tenim escriptors contínuament premiats, músics també premiats més reconeguts a fora que aquí, conjunts corals, pintors molt notables i artistes diversos que exposen, arquitectes amb ganes d’impulsar noves idees, grups de teatre, clubs de lectura, aules didàctiques regulars, equips de gent compromesa amb la cultura en un sentit ampli com lletraminúscula, etc… I si no hi hagués demanda no hi hauria oferta, però em fa l’efecte que la balança està descompensada. La part receptora de la cultura oferta hauria de créixer: quants cops deixem d’anar a la inauguració d’una exposició, a una conferència o a una funció al Teatre de Blanes amb excuses diverses… El Teatre rarament s’omple… És aquesta conscienciació col·lectiva com a subjecte cultural adult i responsable que crec que caldria potenciar.

ESR: Crec que a Blanes es fan moltes coses, i coses interessants, eh? Hi ha un moviment associatiu cultural molt actiu, però als actes sempre hi falta gent. Personalment, m’agradaria que es llegís més, que assistís més gent a les conferències, als concerts… I que la franja d’edat dels assistents fos més baixa que la que hi ha ara, però suposo que això és la carta als reis i que no és una mancança només de Blanes sinó del país en general.

DdB per a totes: Per què hem de llegir?

IBC: Per evitar ser uns ignorants. Llegint evitarem, en bona manera, que cap interpretació se’ns pugui imposar i podrem defensar-nos amb els nostres arguments.

ADM: Doncs llegint, a part de passar-nos-ho bé, s’aprenen moltes coses; només cal trobar la lectura apropiada per a cada moment

JFB: Doncs perquè és una font d’aprenentatge i creixement personal constant, és una manera d’enriquir la nostra vida

ARV: Llegir no és una necessitat de vida o mort, però m’agradaria que fos una necessitat vital per a tothom. Llegir ens fa més savis i més rics i, per tant, ens proporciona eines per a l’exercici de la llibertat i per al foment de la felicitat. Una societat que llegeix és, de ben segur, una societat més feliç

ESR: Mira, jo et contestaria amb una cita de Joan Fuster, que trobo preciosa:

“No sols la riquesa de pensament d’una persona, sinó també la seva complexitat de matisos sentimentals, depenen del lèxic que domina i dels seus recursos sintàctics. Pensem i sentim en la mesura que ens ho permet la nostra llengua”. Joan Fuster (Sueca 1922-1992)

Mira si és important llegir: llegir ens fa més persones!

DdB per a totes: Si els nord-americans llegissin Pla, Trump seria president?

IBC: Lleuger contestar això! En tot cas, Donald Trump ha promès recuperar “el somni americà” que ve a dir que ”amb esforç i determinació tothom pot aconseguir el que es proposi”. Qui sap què hi ha de Pla en aquest somni?

El que sí que està clar és que hi ha un abisme entre la cultura catalana i la nord-americana.

ADM: No ho sé, a la política passen coses molt estranyes ….

ARV: Trump no seria president si el sistema d’escrutini als Estats Units (per col·legi electoral) no fos el que és… Clinton va acumular 2 milions més de vots populars.

Una societat que llegeix és més sàvia i més feliç, deia, i llegir passa òbviament per Pla i per moltíssims d’altres clàssics…

Per relligar-ho amb Pla, que és el que pretén la pregunta, puc dir que potser als Estats Units probablement els passi el que que ens passa a Catalunya en paraules de Pla a “El carrer estret”: “ El paisatge és l’única cosa que en aquest país no falla mai”

ESR: Home, és impossible contestar aquesta pregunta. El que sí que sabem –i ell mai no se’n va amagar- és que Pla era un conservador i que volia preservar el sistema i l’ordre de la seva classe social, la pagesia benestant. Si em permeteu, citaré un fragment en què parla dels immigrants andalusos que marxaven cap a França, abans de l’esclat de la Guerra Civil. Sobre aquests emigrants, de camí cap a França, diu Pla:

“…La misèria els ha formats d’una manera granítica i incommovible. No tenen pas l’aire de sentir cap curiositat ni d’afectar-se per qualsevol cosa. Com més pobres, més indiferents –i més enyoradissos. Arribaran en un d’aquests pobles agradables, pròspers, abundants, i es posaran a plorar, enyoraran la ceba dura i l’all infecte, el pa negre, el vi agre, el matalàs suat i dur com una pedra. Trobaran que els trens van massa de pressa, els molestarà la cortesia de la gent, que les coses siguin una mica més netes i polides. Enyoraran el tren botijo, que els homes no siguin més tíos, que les cases no siguin més decrèpites. Per a emigrar, escassa categoria”.

Així de contundent sobre segons quins temes s’expressava Pla. De fet, és tot un personatge, que val molt la pena de conèixer, un geni de la paraula, del ritme literari, de la creació artística.

DdB per a totes: Diu Pla “És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom opina” Pregunta facileta. Opineu de l’espectacle. Per què hem de venir a veure-us?

IBC: Heu de venir!!! Parlar de Josep Pla és parlar del testimoni de la història i la cultura del nostre país.

ADM: Perquè us ho passareu bé i gaudireu, que això sempre va bé.

JFB: Ostres, doncs perquè de ben segur crec que descobrireu un altre Josep Pla que possiblement no coneixíem. A mi m’ha passat.

ARV: Si teniu ganes de deixar-vos tocar per les coses boniques, si us ve de gust descobrir el Pla escriptor que us és presentat d’una manera tan pedagògica i directa, i si voleu emocionar-vos amb literatura de la bona, “Llegir Pla” és una oportunitat que no podeu deixar perdre.

ESR: Per amarar-vos de Pla, per sentir-lo parlar amb unes veus extraordinàries. Les lectores han donat vida a Josep Pla amb una veu i una intenció que enamora. Tot un plaer poder-se submergir dintre de l’univers planià d’una força creativa tan brutal. El que ha de fer l’espectador que vingui és relaxar-se, escoltar i seguir l’explicació. Jo crec que s’ho passarà molt bé i que marxarà pensant que ha de posar un llibre de Pla a la tauleta de nit.

***
Acabem l’entrevista amb un retrat de Josep Pla per Josep Pla:

“Jo sóc un conservador, perquè sempre m’ha semblat absurd que els homes afegeixin les seves facultats intel·lectuals i la seva força material a l’incessant treball de destrucció que realitza constantment i implacablement la naturalesa. No hi ha necessitat, em sembla, de matar prematurament i abans d’hora ningú, si la naturalesa es dedica a aquesta feina d’una manera tan ordenada i perfecta”



*


2016: 12 de novembre, publicat a Recvll
escenaris, ramonfreixenetestol


He trobat el lloc on poder ser jo sense fer mal a ningú. Només has d’entrar-hi, triar una identitat i gaudir de tots els teus capricis. Afirma el senyor Sims —Papa en el món virtual—, un respectable jutge que, en el més enllà de la internet, ha configurat un espai lliure de falta en el qual, entre d’altres moltes coses, es poden cometre tot tipus de salvatgeries i abusos virtuals amb completa impunitat. Un amagatall on les lleis establertes pel món real no hi tenen jurisdicció. Un paradís on el delicte no té càstig i és possible desfermar les més obscures fantasies. Aquí hom es pot preguntar: què passarà quan es pugui desvetllar tot allò inconfessable encriptat en el iris ocular? Es pot controlar la inexistència efectiva d’una cosa? Pot ésser limitat per alguna autoritat el dret a poder imaginar? Tanmateix, però, el més esglaiador és haver de pensar que el verisme d’aquesta cibernètica per adults d’alt contingut addictiu, no es troba gaire allunyada de la realitat que mostren els videojocs per adolescents, on es pot matar, atropellar o arrasar posicions conquerides. La qual cosa fa possible que, el senyor Sims, es pugui presentar com un home amb una perversitat inconfessable —psicològicament malalt, diu ell— i al mateix temps absolutament innocent, atès que les seves accions no succeeixen en la realitat, sinó en la dimensió de l’univers distòpic en què la xarxa ha estat substituïda per una tecnologia més evolucionada anomenada: l’inframón. Una realitat que permet no només l’interactuació impostada del protagonista de fets irreparables —que aquest regne virtual converteix en actes d’amor—, sinó que també concedeix llicència pel capbussament dels sentits enmig del magnífic oceà digital —allò interfecte pel món real, aquí, l’objecte de desig pot morir i ressuscitar per amor—, en un context en què les sensacions induïdes arriben a reemplaçar les reals i això possibilita aquest món ideal sense culpa ni càstig del qual estem parlant i que cap dels usuaris que el visiten se’n volen separar, de tanta bellesa, comprensió i amor com hi troben. La funció, però, avisa: el món que dibuixa el text en boca dels personatges és a tant sols dues cantonades d’aquí. Aquesta obra guardonada amb el premi Susan Smith Blackburn de Nova York i set premis L-A. Ovation, que ve del Royal Court de Londres, l’Off-Broadway, el West End..., i que és un repte per al pensament moral i una visió inquietant de la vida virtual, sense que allò que mostra sigui èxplicit està servida com un d’aquells àpats incòmodes de digerir que de manera obstinada es repeteixen i deixen el cos enterbolit.

L’inframón (The Nether) de Jennifer Haley. Teatre Lliure de Gràcia, dirigida per Juan Carlos Martel Bayod amb: Andreu Benito, Joan Carreras, Gala Marqués / Carla Schiilt, Victor Pi i Mar Ulldemolins. Traducció de l’anglès: Neus Bonilla. Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar. Vídeo i continguts LED Joan Rodón, LED control technology and pixel mappim ProtoPixel. Coproducció Teatre Lliure i Grec 2016 Festival de Barcelona.             




*




2016: 15 d'octubre, publicat a Recvll
escenaris, ramonfreixenetestol


L’escenografia submergida en el mar de setí gris que desborda els límits de l’escenari fins llepar la platea —i que recordava les de Fabià Puigserver al Lliure— enceta la funció que s’enlairarà enmig de bellesa igual com ho farà la parella de cors enamorats veïns de la ciutat de Cork. A la vella i convulsa Irlanda —després de sagnants conflictes amb Anglaterra—, just quan aquesta neix com a país independent sota la condició de seguir dins la Commonwealth amb la influència i prerrogatives de la corona anglesa. Un tractat forçat que dividirà els irlandesos en dos bàndols i sense cap altra possibilitat els menarà a la guerra civil. Joseph Kessel, aventurer, corresponsal de guerra i escriptor francès viu la conflagració de molt a prop i uns anys més tard escriu el llibre de contes: Els cors purs, el qual inclou la petita novel·la: Mary de Cork, on s’hi narra la història de dos enamorats que pertanyen a bàndols diferents. Uns) els esgotats de veure tanta sang han acceptat el tracte. Altres) els opositors al tractat es revelen contra els primers en considerar-los traïdors. Ella, Mary, és una dona catòlica, dura i de fortes conviccions que rebutja  l’acord. Ell, Beckett, és dels que accepten la presència anglesa. Cap dels dos transigeix, les seves conviccions són inamovibles i, tanmateix, es evident que entre ells hi ha amor. Fa gairebé any i mig de l’última vegada que es van veure, des d’aleshores ella viu emboscada a les muntanyes; però, una nit es retroba amb ell enmig les ombres d’un vell pub. Es miren anhelants. Es somriuen displicents en un intent de dissimular allò que senten i, sense que ho puguin evitar, la força infinita de l’amor els empeny a volar, i amb ells també volen les paraules, les músiques, les idees..., i tot es posa a levitar davant la platea sense que es vegi irregular.
...Idees (...) que ens impulsen, novament, a buscar la plàstica i la poesia a cada moment. Per què Matisse pinta gent nua ballant sobre dos colors, o Marc Chagall dos enamorats sobrevolant la vida que passa, i ens podem posar a plorar sense motiu? Per què ho trobem bonic? Bell? Perquè ens explica alguna cosa que portem dins utilitzant una nova forma.
Els cors purs és un viatge amb final trist i, alhora un text poètic, malgrat la brutalitat que s’amaga darrera una història d’aparença senzilla: és una nouvelle que exemplifica la inacció entre dues persones que s’estimen i, també, són dues excel·lents dramatúrgies posades al servei de les causes, els arguments i les renuncies d’ambdós amants que s’amaguen secrets i que hauran de triar entre l’amor i els ideals; tot i que, malauradament, no hi seran a temps.

Els cors purs de Joseph Kessel. Traducció: Ramon Vila. Dramatúrgia: Marc Artigau i Queralt i Oriol Broggi. Músics: Carles Pedragosa, Júlia Ribera i Marc Serra. Direcció: Oriol Broggi, amb: Borja Espinosa, Miranda Gas i Jacob Torres. Una producció de La Perla 29 i Teatre Romea. 



*

   

2016: 05 de setembre, publicat a Recvll
escenaris, ramonfreixenetestol


Aquest no és el relat dels dos germans que ens explicaven a doctrina. En aquesta realitat no hi ha bons i dolents sinó dues maneres d’entendre la qüestió. En aquest escenari, doncs, d’allò que es parla és de la formidable onada de persones desplaçades amb les seves criatures que, després d’haver creuat mars i fronteres cercant un lloc per a poder viure, el govern de l’eurozona ha convingut de fer-los invisibles en els camps per a refugiats de Turquia. Així que la qüestió lluny d’estar resolta cada dia que passa agafa més embranzida. No heu de patir, ens diran; però el relat tornarà a empaitar-nos i aquesta vegada —ho veurem a la tele— els nouvinguts entraran en els nostres pobles i ciutats i es plantaran davant les nostres cases i, de manera insistent, picaran a la porta de casa nostra.
Si jo no aconsegueixo creuar el mar, en vindran d’altres amb el mateix nom i els mateixos ossos, amb les mateixes mans i el mateix alè, i els tindràs aquí dempeus, davant teu, i no tindreu prou bales —t’ho puc ben assegurar— a la teva puta ciutat per foradar-nos el cap.Aquesta funció explica la història de dues famílies. Una —molt semblant a la nostra— viu a tocar de la tanca i l’altra a tants quilòmetres lluny que ho desconeixem. Més enllà de la tanca no sabem que hi ha, potser no ens fa por, però preferim ignorar-ho, tot i que en aquesta banda el món no sigui com l’havíem imaginat. En pocs anys ens hem precipitat cap a la globalitat. Les polítiques neocapitalistes ens han convertit en una patuleia de mileruristes i, nosaltres a collibè de la millor Europa, hem decidit què és el que està bé i què no per a la resta del món. Aquest relat explica el món de dins i el de fora, i la fragilitat del viure davant el desconegut que arriba. Aquest text denota la possibilitat que tot el dolor que hem vist, que potser hem ajudat a crear, ara ens podria ser retornat amb escreix.
Caïm i Abel de Marc Artigau i Queralt, Teatre Biblioteca de Catalunya, dirigida per Marc Artigau, amb: Jordi Figueras, Berta Giraut, Clara de Ramon, Marc Rodríguez, Sergi Torrecilla i Luís Villanueva.



*




2016: 04 de setembre, publicat a Diari Ciutat de Blanes
Alegria de RAMON FREIXENET ESTOL
BY XARXA DE DIARIS · 4 DE SETEMBRE DE 2016

Avui 4 de setembre, aquest conte del blanenc Ramon Freixenet Estol ha rebut el segon premi Jaume I El Conqueridor de Salou.











*





2016: 23 de juliol, publicat a Recvll
estimat, de Ramon Freixenet Estol (text a l'entrada 18 de juny)




*



2016: 17 de juliol, plublicat pel Diari Ciutat de Blanes
épaterlebourgeois, de Ramon Freixenet Estol


Flors La Camèlia amb lletraminúscula

A socaire de l’acte literari dosprimerspremis de lletraminúscula, el dia a dia d’un aprenent d’escriptor com ara jo que, escric per guanyar premis, no pot ser cap altre sinó la recerca sistemàtica de l’artefacte literari que faci possible aconseguir-ho. Així, doncs, engego el relat amb un tipus de material susceptible de poder confegir una línea argumental paral·lela a La cala nudista. El conte de Joan Adell mostra el món oníric del protagonista on tothom se’n riu de la seva nuesa pública. Aquí, dames i cavallers, ens caldrà analitzar el per què d’aquestes rialles; però abans deixeu-me que recordi les imatges impagables d’en Benigne (el protagonista) dient-se nuet davant el mirall: pel que fa al membre, em trobo per damunt de la mitjana. Penso, sincerament, que la pregunta que ens hauríem de fer és aquesta: de quin tan per cent per damunt de la mitjana estem parlant? Un cop desvetllada la incògnita de l’embalum de l’objecte, potser s’entendrà d’una manera diàfana que l’espectacle que oferia el membre d’en Benigne, no es pot qualificar de cap més manera sinó com la passejada d’un tot altiu i desafiant. Tanmateix, cal ser honest com autor, atès que els miratges literaris poden confondre al lector; però la lletra invisible d’aquest projecte de relat es cuidarà de posar en qüestió qualsevol de les perspectives que produeixen els premis literaris. I si us sembla, després, en el cas que la lectura us hagi satisfet celebreu la vida fins a caure estabornits i, sobretot, no llegiu massa que fa venir trist.



*




2016: 18 de juny, publicat Diari ciutat de blanes i Blanesaldia
Estimat, de RAMON FREIXENET i ESTOL

BY  · 18 DE JUNY DE 2016, foto:rfe































En el vuitè dia de juny de dos mil setze has emprés la singladura més llarga —no ens tornarem a veure—. De tu tan sols en quedarà el record i, puc afegir en el meu cas, Brian Livingston Builder, navegant de totes les mars i veí del barri blanenc de Sa Carbonera, que el teu és el relat amable d’una amistat de més de cinquanta anys. Has amollat amarres amb bon temps a l’hora justa en què s’entaulen els vents perfumats d’espígol i gessamí. En el teu estat de navegador errant res no et fa falta, amb tu es desplaça tota la literatura marítima, les cartes nàutiques, la música de l’onatge i la volta de cel refulgent. Encetar l’eternitat té això estimat: ara ets ingràvid, immaterial, veloç.




*


2016: 29 de maig, publicat Diari Ciutat de Blanes
M’agradaria dir-me Bradpitt. Per RAMON FREIXENET i ESTOL

BY XARXA DE DIARIS · 29 DE MAIG DE 2016

Premi de prosa en català del XVè Premi Literari ADS Barcelona-Sant Pau.

foto: Aitor Roger Delgado 

foto: CST Lliurament dels premis (21/05/16) Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (BCN)





*




2016: 25 de maig, publicat Blanesaldia
M'agradaria dir-me Bradpitt de Ramon Freixenet Estol, premi de prosa del XVè Premi Literari ADS Barcelona-Sant Pau

foto: CST, Lliurament dels premis (21/05/16) Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (BCN)




*



2016: 24 de maig, publicat Diari de Girona (cultura)
Ramon Freixenet rep el premi literari Associació Donants de Sang, Barcelona-Sant Pau.


foto: CST, Lliurament dels premis (21/05/16) Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (BCN)
Girona/DdG
L'empordanès Ramon Freixenet Estol, resident a Blanes, s'ha proclamat guanyador de la categoria C (majors de 65 anys) del premi literari de prosa en català per l'obra M'agradaria dir-me Bradpitt. Freixenet, fill de Castell d'Aro, assegura als seus 77 anys d'edat que guanyar premis literaris <<és més reconfortant que tractar amb el món editorial>>. El conte premiat va ser escrit fa 7 0 8 anys i ja ha quedat finalista en altres premis en dues ocasions. L'autor el va refent per donar-li nova vida.




*




2016: maig, publicat a Recvll
m'agradaria dir-me Bradpitt de Ramon Freixenet Estol Premi literari Barcelona-Sant Pau.



*



2016: 05 de maig, publicat Biblioteca Can Mulà de Mollet del Vallès


JOAN CARLES G. PUJALTE, JESÚS A. PICO, RAMON FREIXENET Y SUSANA GRAU, PREMIS SANT JORDI DE MOLLET




*



2016: 07 de maig, publicat Diari ciutat de Blanes
nonfuture 2.0 de Ramon Freixenet Estol Premi Sant Jordi 2016 de Mollet del Vallès.


































Tu no seràs explorador ni viatger. No tindràs cap mitjà de transport, ni infraestructura, ni bibliografia de l’indret. No portaràs cap altra cosa sinó el que duràs posat i, tanmateix, compartiràs protagonisme amb el major èxode del segle vint-i-u. Així que tu tindràs la majúscula necessitat de travessar sense papers quantes fronteres menin al lloc. Fins i tot, sense saber nadar, creuaràs mars i oceans. I en arribar al cor d’Europa, un superlatiu nonfuture, amablement, et convidarà a girar cua.



*


2016: 03 de maig, publicat Ajuntament Mollet del Vallès
Premis del XXV Certamen literari de prosa i poesia de Sant Jordi


El passat dissabte, 30 d'abril, es lliuraven els premis del XXV Certamen literari de prosa i poesia de Sant Jordi que organitzen l'Associació 7 Plomes, l'Ajuntament de Mollet i la Biblioteca Can Mulà. Enguany s'hi han presentat uns 200 treballs en les diferents categories.




Guanyadors del XXV Certamen Literari de Sant Jordi 2016



CATEGORIA ADULTS
Prosa castellana
1r. Premi CENIZAS de Joan Carles Gonzalez Pujalte (Mataró)
2n. premi MI REGALO DE CUMPLEAÑOS de Miguel Pereira Rodrigo (Sevilla)
Premi local UNA SOMBRA EN EL PARQUE de Montserrat Domingo Fernández

Poesia castellana
1r. premi EL PINAR EN LA TARDE de Jesús Andrés Pico Rebollo (Sabadell)
2n. premi LOS TRISTES de Diana Rodrigo Ruiz (Ciudad Real)
Premi Local, Desert

Prosa catalana
1r. premi nonfuture2.0 de Ramon Freixenet Estol (Blanes, Girona)
2n. premi EL FUNÀMBUL de Àngel Fabregat Morera (Belianes, Lleida)
Premi Local HO HEU PROVAT MAI? de Núria Sempere Vives

Poesia catalana
1r. premi SOLIDARITAT QUE VIUS A L'ÀNIMA Susana Grau Seco (Parets del Vallès)
2n. premi EUROPA de Rossend Picó i Torres (Barcelona)
Premi Local, Desert

CATEGORIA A (INFANTIL)
1r. premi El món dels peluixos d'Elisa Oller Pedrosa (Mollet del Vallès)
2n. premi L'amulet màgic de Núria Puyuelo (Mollet del Vallès)
3r. premi La lluna plora de Núria de Manuel (Mollet del Vallès)

CATEGORIA B (JUVENIL)
1r. premi Como acabé en la portada del periódico de Laia Cabanillas Hidalgo (Mollet del Vallès)
2n. premi Perdut, descansa... Laia Ausió Roca (Les Masies de Voltregà)
3r. premi Tempestad de Coral Culebras Guillén (Llinars del Vallès, Barcelona)



*


2016: 02 de maig, publicat per Blanesaldia
‘monfuture2.0’, de Ramon Freixenet

El text monfuture2.0 del blanenc Ramon Freixenet Estos, va rebre el primer premi de prosa en català del XXV Certmen Literari de Prosa i Poesia de Mollet del Vallès, amb motiu de la diada de Sant Jordi 2016.

monfuture2.0

Tu no seràs explorador ni viatger. No tindràs mitjà de transport, ni infraestructura, ni bibliografia de l’indret. No portaràs altra cosa sinó el que duràs posat i, tanmateix, compartiràs protagonisme amb el major èxode del segle vint-i-u. Així que tu tindràs la majúscula necessitat de travessar sense papers quantes fronteres menin al lloc. Fins i tot, sense saber nadar, creuaràs mars i oceans. I en arribar el cor d’Europa, un superlatiu nonfuture, amablement, et convidarà a girar cua.



*



2016: 16 de març, publicat pel Diari de Girona
Blanes recorda l´artista Esteban de Balt el dia en què hauria fet 80 anys. L'acte d'homenatge es va fer al cementiri municipal on, enguany, s'hi ha instal·lat una làpida amb el seu nom.



Blanes va tancar dissabte passat, amb un emotiu acte al cementiri, els diversos actes d'homenatge al "showman" internacional, Esteve Baltrons -conegut artísticament com a Esteban de Balt- que va morir a Lloret de Mar el 13 d'octubre de 2013 després d'una llarga malaltia. Coincidint amb el dia en què l'artista hauria complert els 80 anys, diverses persones es van aplegar al cementiri municipal, on enguany, s'hi va poder instal·lar una làpida amb el seu nom, gràcies a part de la recaptació recollida en l'espectacle Homenatge a Esteban que es va fer la setmana passada al Teatre, organitzat per la Casa de Ardales i amics del "showman" blanenc, així com amb la venda d'un llibret amb diverses aportacions de periodistes i escriptors. A la làpida s'hi ha escrit com a sotstítol La Veu de la Costa Brava, com se'l coneixia internacionalment arreu d'Europa. L'acte, que el va conduir el seu amic Aitor Roger, va consistir en una ofrena floral en nom de l'Ajuntament de Blanes, que va dur a terme l'alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, acompanyat de diversos regidors del consistori. Tot seguit el jove músic blanenc, Martí Delgado, va interpretar al violí el Cant dels Ocells, segui t de dues proses poètiques dedicades a l'artista i llegides per Quico Saura i Paco Gutiérrez. 




*




2016: 14 de març, publicat per Eva Palau, Ajuntament de Blanes 

Emotiu acte en record del showman Esteban en motiu dels 80 anys del seu naixement. Coincidint amb la data en què hagués complert els vuitanta anys de vida, representants de l’Ajuntament de Blanes i amics del showman internacional van participar en un acte al cementiri.


El motiu de reunir-se en aquest indret va ser perquè enguany s’ha pogut instal·lar-hi una làpida amb el seu nom, gràcies a part de la recaptació recollida en l’espectacle Homenatge a Esteban que es va fer la setmana passada al Teatre, organitzar per la Casa de Ardales i amics del showman blanenc, així com amb la venda d’un llibret amb diverses aportacions de periodistes i escriptors. Amb aquests diners s’ha pogut fer front a la despesa de comprar la làpida perquè així es pugui recordar millor l’artista que tant bones estones va fer passar a tanta gent.





Esteban, la Veu de la Costa Brava

El seu record serà permanent no tan sols amb el seu nom, ja que a la làpida s’hi ha escrit com a sotstítol La Veu de la Costa Brava,com se’l coneixia internacionalment arreu d’Europa. L’acte el va conduir la mateixa persona que ha estat artífex i motor de tots els esdeveniments que han tingut lloc aquests dies a Blanes, el seu amic Aitor Roger, qui va agrair totes les persones i entitats sense les quals no hagués estat possible organitzar aquestes activitats d’homenatge.



Després de recordar que precisament aquest passat dissabte l’Esteban hagués complert els 80 anys de vida, es va fer una senzilla ofrena floral en nom de l’Ajuntament de Blanes a càrrec de l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, acompanyat de diversos regidors del consistori. Tot seguit el jove músic de Blanes Martí Delgado va interpretar al violí el Cant dels Ocells, seguida per dues emotives poesies dedicades a l’artista.



La primera poesia la va recitar Quico Saura, del Col·lectiu Lletra Minúscula, mentre que la segona va anar a càrrec de Paco Gutiérrez en representació de l’Associació Andalusa d’Ardaleños y Amigos de Ardales. El també poeta va recitar l’escrit Reina de la Noche, del poeta i escriptor blanenc Ramon Freixenet, que també es va poder escoltar a l’espectacle que es va fer al Teatre. Després d’aquestes dues intervencions, un sentit i emotiu aplaudiment va posar punt i final a l’acte.




Martí Delgado interpretant "El Cant dels Ocells"

Val a dir que entre els participants, majoritàriament blanencs i blanenques amics de l’artista, també s’hi comptava el matrimoni que durant dècades van ser els representants de l’Esteban a nivell internacional, i que van venir dissabte passat a Blanes des d’Strasburg especialment per a la ocasió. Es tracta de Miriam i Gilbert Halles, que van conèixer-lo al seu local Los Tarantos l’any 1974 i de seguida se’n van adonar del seu gran potencial, no tan sols per la seva extraordinària veu, sinó també pel seu carisma i do de gents, que va enamorar al matrimoni.
Van ser ells dos qui el van introduir als escenaris i platós de televisió d’arreu d’Europa, en especial a França, Alemanya i Àustria. La seva estimació per l’artista ha fet que continuïn fidels al seu record i, per aquest motiu, quan se’n van assabentar d’aquest darrer homenatge no van tenir cap dubte que també havien de ser-hi. L’anècdota de la jornada, o la màgica casualitat si es vol, és que l’artífex d’aquest cicle d’homenatge a l’Esteban, Aitor Roger, va néixer el mateix dia que l’artista, el 12 de març.




Quico Saura, del col·lectiu lletraminúscula llegeix Biutiful de Ramon Freixenet

En les darreres hores del que et restava de vida feies una fila ben galdosa estirat quant llarg eres en el llit d’hospital: sedat, desproveït d’intimitat, desguarnit de glamour, mancat de la gloria de l’artista. I jo, company, era allà, als peus del llit veient com et deixaves morir. Així que estava en condicions de poder afirmar, que et trobaves en situació de tocar el dos, de deixar enrere la futilesa dels dies en caiguda lliure cercant la fugissera tonada de Violetas Imperiales o el reconeixement esblaimat de les revistes i cadenes televisives del teu país. T’estaves deixant morir tot i que per a tu el viure fou sempre el més important. Estimaves la vida amb superlativa intensitat i això et va menar a ser com eres: un ésser irrepetible tocat per la rauxa i el desig, un terrabastall irreverent que, a Raval 69, encenia les nits de sangria i beefeater. En els teus Tarantos, eres l’artista Esteban de Balt alhora que es noi de Can Tadeu i Esteve Baltrons i Roura, nascut a Blanes i fill del món. Constato, doncs, avui 12 de març de 2016 —en el teu vuitantè aniversari— i ho deixo dit per a les generacions futures de blanenques i blanencs: que tu vas ser el projecte d’una estrella rutilant nascuda a deshora enmig d’un camp de trumfes, una llicència de la natura per a transgredir qualsevol ordre establert. Una frivolitat de postguerra que, malgrat els avatars, vas saber esdevenir personatge entranyable, d’allò més beautiful




Paco Gutiérrez, recitant "Reina de la Noche", de R.Freixenet

Reina de la noche, Venus lasciva, Adonis castigador.

Perfumes de Violetas Imperiales y de Las Flores del Mal.

Abanderado de la tragedia homosexual de posguerra y,

       de la lucha, del Artista reivindicador.



Estrella rutilante de la España Cañí. Siesta. Futbol, Toros y Castañuelas.

Oficiante de un vivir desenfrenado al filo de la ilegalidad.

Exhibidor de vegetales de forma fálica.

En tu faceta de Artista provocador.



Inspirador de arrabales sesentainueve y de lluvias doradas con cava tibio, en

       irreverentes Tarantos.

Integrador de culturas. Andaluza, Catalana, Francesa, Extremeña, Murciana, Italiana,

       Alemana, Sueca…

Y, en el mundo, Embajador de Blanes y del topónimo Costa Brava.



Artista apenas reconocido por los medios heredados del franquismo.

Tu perfil heterodoxo condicionó tu carrera y, por supuesto, tu Modus Vivendi.

Pecador irredimible que, entre chascarrillo y chascarrillo, con flores has alfombrado el

       paso de la Virgen María.



Y, ahora, desde tu cabaret galáctico.

Rodeado de tus amantes y del aplauso de tu público universal.

En medio de la dimensión desconocida resuena tu voz, Esteban.

Al compás de Violetas Celestiales.








*






2016: 11 de març, publicat per Eva Palau, Ajuntament de Blanes
El número 18 de la revista Blanda està dedicat a la memòria de Josep Bota i Gibert, un dels intel·lectuals de Blanes més destacats dels últims decennis, assidu col·laborador de la publicació

L’Arxiu Municipal de Blanes ha presentat avui al vespre el número 18 de la revista Blanda, que edita amb caràcter anual l’Ajuntament. La presentació l’han encapçalat l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, acompanyat del regidor de l’Arxiu Municipal, Quim Torrecillas, el director del servei, Antoni Reyes, així com els autors i autores dels articles que composen la publicació, elaborada durant el 2015. També han assistit regidors i regidores del consistori, així com amics i col·laboradors de l’arxiu.

Autors de la Revista Blanda amb el regidor de l'Arxiu,
Quim Torrecillas, i l'alcalde de Blanes

L’acte ha tingut lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes que, per no perdre el costum cada vegada que es presenta un nou número de la publicació, s’ha quedat petita per allotjar la gran quantitat de públic que hi havia. Una de les principals novetats és que s’ha passat a editar a tot color. S’ha tornat a fer el mateix tiratge que fins ara, 500 exemplars, que es venen al preu de 10 € llevat dels qui han assistit a la presentació d’avui, que han gaudit d’un 50% de descompte.
Durant l’acte, Quim Torrecillas ha fet referència a les mateixes paraules amb què encapçala la presentació de la nova edició: aquest número de la revista Blanda és un passeig per Blanes. Per la seva història, però alhora -i sense pretendre-ho segurament- un passeig pel nostre poble a dia d’avui, on hi trobem jardiners, mariners, treballadors del tèxtil, restauradors, botiguers de queviures, paradistes de places i mercats, hostalers...



Les arrels industrials de Blanes: Els Teixits, una fàbrica pionera

Un dels articles de recerca més destacat i extens que es recull a la revista és el què es dedica a rescatar de l’oblit les importants arrels industrials amb què comptava la vila, prenent com a fil conductor la Fàbrica dels Teixits. Prova del pes que té en la publicació aquest treball, és que la mateixa portada de Blanda reprodueix l’edifici de la fàbrica en una fotografia del 1919. L’autora és una de les col·laboradores habituals de l’Arxiu Municipal, la historiadora Maria Àngela Sagrera, que fa un estudi sobre la creació i funcionament de la Fàbrica dels Teixits.

L’empresa va complir un periple de prop de 60 anys: des del 1889 fins al 1958, quan Blanes ja començava a viure els primers anys de l’incipient i nova indústria turística. Situada on actualment s’alça l’Hotel Costa Brava, en l’antic carrer dels Massans –un topònim que s’està perdent, tot i que encara queden molt vilatans que el recorden- la factoria va anar canviant de nom amb el pas del temps, i un dels darrers amb què se la va conèixer era el de la marca Fabra & Coats.

La recerca, però, va molt més enllà i fa un repàs a la gran època que va viure la indústria, i sobretot la de teixits. Per això, repassa les diferents fàbriques de gènere de punt que van ser coetànies de la Fàbrica dels Teixits a Blanes. A banda de la més gran que va ser un referent durant dècades al municipi, l’antiga SAFA creada l’any 1923 -actualment Nylstar-, hi havia les fàbriques de Can Tosas i Can Sicra, petites espardenyeries i diverses empreses dedicades també als gèneres de punt.

El ric teixit industrial amb què comptava Blanes la fan ser un patró de vila molt similar al d’altres que també trobem a la Costa Brava: Palamós, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, etc. La intenció de l’autora no ha estat d’altre que ressituar en la seva justa mesura la importància que van tenir totes aquelles indústries durant aquella època, eclipsades per la SAFA, remarcant en especialLa Fàbrica dels Teixits, la primera fàbrica important que hi va haver a Blanes relacionada amb el món tèxtil.

Tot un número dedicat a la memòria de Josep Bota i Gibert

El número 18 de la Revista Blanda està dedicat a la memòria de Josep Bota i Gibert, que justament va traspassar ara fa un any, el febrer del 2015. Sempre havia estat un gran col·laborador de la publicació amb inèdites recerques sobre diferents temes, i se’l considera el lletra-ferit més destacat dels últims decennis. Intel·lectual de múltiples facetes –història de l’art, filologia, historiografia local, etc- tot el contingut de la revista vol ser un sentit homenatge a la important petjada que ha deixat.

Pep Bota, a l'Arxiu Municipal - Autor Fotografia: Aitor Roger

A banda de retre-li homenatge in memoriam, hi ha diversos articulistes que li dediquen els seus escrits, i també se’n reprodueix un de molt especial que es va publicar en premsa escrita coincidint amb el seu decés l’any passat. L’article el va elaborar el seu deixeble i amic Toni Reyes –director de l’Arxiu Municipal-, que compara la seva figura amb la d’altres il·lustres prohoms que el van precedir: Roig i Jalpí o Cortils i Vieta.



La força de les imatges, supersticions marineres i altres històries


Altres articles de destacat contingut que es recullen a Blanda són quatre recerques signades per Andreu Peralta, Albert Ros, Pep Vila i Antoni Reyes. El primer tracta sobre Joan Mirambell, un memorable arquitecte paisatgístic que va viure entre finals del segle XIX i principis del XX. Compta amb una dilatada trajectòria professional a la Costa Brava que el va portar a enjardinar, entre d’altres, l’emblemàtica Marineda de Santiago Mart a Llafranc, el palauet d’Alberto Puig Palau a Platja Castell a Palamós, i la loggiade Senya Blanca de Josep Ensesa, a S’Agaró.

El veterà mariner blanenc Albert Ros parla sobre les supersticions i creences de la gent de la mar, entre elles el mal auguri que suposava embarcar dones. Per la seva banda, Pep Vila tracta sobre els aliments més comuns que menjava la gent de Blanes entre els segles XIV i XVIII; i finalment Antoni Reyes, director de l’Arxiu Municipal, relata la història i evolució d’una de les ermites més emblemàtiques de la vila: la Capella de l’Esperança, construïda l’any 1556.

Una altra secció interessant de la publicació és la que es presenta sota el títol La Força de les Imatges. A propòsit del Fons Josep Maria Padern. Signada pel tècnic de l’Arxiu Municipal Aitor Roger, analitza la informació que es pot extreure de l’extens fons fotogràfic cedit per l’artista. Es tracta de 23.000 instantànies que emmarquen cronològicament un període de 30 anys, del 1955 al 1985, i que permeten conèixer l’evolució del municipi durant tot aquest temps.





Per últim, també s’inclouen dues biografies. La primera, signada per Juli Baca amb el títol Memòries de pesca, reflexa la vida de Ton Castañer (Blanes, 1917-2014), de pares i avis pescadors que va viure sempre al barri de S’Auguer, davant del mar i de l’emblemàtica roca de Sa Palomera. L’altra perfil correspon a Pepe Soteras, pioner dels empresaris turístics de la vila, retratat literàriament en aquest cas per la ploma de Ramon Freixenet i presentat amb un títol prou original: Cafè, Copa i Puro.






*





2016: 09 de gener, Publicat pel Punt Avui
lletraminúscula proposa una lectura de Whitman a Blanes



lletraminúscula de Blanes ha organitzat per dilluns que ve, 11 de gener, una lectura de l'obra cabdal de Walt Whitman, Fulles d'Herba, al Saló de Plens de l'ajuntament de la població. L'acte, previst per a 1/4 de 9 del vespre, serà presentat per Montserrat Soliva i Joan Sureda, i hi prendran part una trentena de persones, cada una de les quals llegirà fragments escollits de l'obra cabdal d'aquest autor amb qui neix la tradició poètica nord-americana. Concebut com un acte literari de participació ciutadana. Llegir Whitman ret homenatge tant al poeta com a la feliç oportunitat de disposar, des de l'any 2014, de l'edició completa en català, a iniciativa d'Edicions de 1984. El seu traductor, Jaume C. Pons Alorda, va dedicar quatre anys a traslladar a la nostra llengua una obra de la qual fins ara només existia la versió parcial de Cebrià Montoliu, publicada per la Biblioteca Popular de L'Avenç l'any 1909.

*
2016: 09 de gener, Publicat per Diari de Girona

Una trentena de blanencs llegeixen en públic l´obra del poeta Whitman

GIRONA | DDG El col·lectiu literari lletraminúscula de Blanes ha organitzat per dilluns dia 11 una lectura poètica dedicada al nordamericà Walter Walt Whitman (1819 - 1892), considerat un dels poetes més influents nascuts als Estats Units. Els impulsors d'aquesta iniciativa ciutadana, han anunciat que una trentena de blanecs participaran a l'acte de lectura pública, que estarà dedicat al llibre Fulles d'herba (publicat per Edicions de 1984), en una traducció de Jaume C. Pons Alorda. L'acte, que es farà dilluns a les 20.15 hores a la sala de plens de l'Ajuntament, tindrà com a presentadors Montserrat Soliva i Joan Sureda.
Han confirmat la seva participació a l'acte de lectura reivindicativa de l'obra de Whitman: Lluís Amat, Nuria Baldrich, Paquita Bas, Roser Bitlloch, Pere Box, Antoni Creixell, Roser Divison, Mercè Domenech, Assumpta Duñó, Salvadora García, Joan L. Giralt, Pere Gual, Rosa M. Gusi, Miquel Lupiáñez, Antoni Mañach, Gloria Matas, Joana Muñoz, Robert Pujol, Joaquim Ribas, Aitor Roger, Julia Saura, Francesc Saura, Dolors Suris i Alicia Valls.






























*

2016: 04 de gener, llegir Whitman, publicat pel Diari de Blanes
lletraminúscula presenta un nou projecte literari de participació ciutadana, en el qual una trentena de blanenques i blanencs hi estan implicats com a lectors de Fulles d'Herba original de Walt Whitman, la prosa poètica que va capgirar la literatura americana.




*


2016: 03 de gener, llegir Whitman, acte literari de lletraminúscula








*



2015: 24 de septembre, publicat per Diari de Blanes



Lletres blanenques

Ramon Freixenet Estol, finalista del 5º Certamen de Relatos Breves "las Alcublas" (Valencia)


foto Jana Canal

NOTA DE PREMSA | 24 de September de 2015 (00:00 h.) Share:

El pasado sábado día 12 de septiembre se reunieron en el local de la Asociación Cultural Las Alcublas los jurados de las diferentes categorías para elegir los relatos ganadores del presente Certamen de Relatos 2015, en sus diferentes categorías, infantil, local y general.

El jurado del 5ª Certamen de Relatos Breves Las Alcublas 2015, formado por Alfons Cervera, José Enrique Sánchez Menaya, Joan Blanco Paz, Josefa Martínez Orero y José Manuel Lacoba Vila, acordó seleccionar los siguientes relatos finalistas en la Categoría General:



Rolando Pandolfo, un hombre decidido, de Luis Carlos Martínez Dueñas (Argentina).

Viento de otoño, de Iván Medina Castro (México).

El barber galàctic, de Ramón Freixenet Estol (Blanes - Girona).

Pongamos que era abril..., de Patrocinio Gil Sánchez (Llodio -Álava).

La mirada de Iván, de Ismael Quintanilla Pardo (Valencia).

Geranios, de Juan Folguera Martín (El Escorial - Madrid).

El taller de Olga, de Emilia Luna Martín (Algeciras - Cádiz).







*




2015: 17 de juny, publicat per Eva Palau i a Diari  DBlanes

Conversa
Reflexions sobre “La mirada del temps”


Pere Box, Joan Adell, Mayte Vieta i Antoni Mañach van reflexionar sobre el concepte del pas del temps a propòsit del treball homònim de Ramon Freixenet, premiat recentment




P.Box, R.Freixenet, A.Roger, J.Adell, M.Vieta i A. Mañach



Intervenció final de l'actor i director de teatre Pere Box

La Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes va allotjar ahir al vespre un acte cultural certament diferent als què solen fer-se habitualment en aquest municipi. Organitzat per lletraminúscula, es tractava d’anar filant una conversa davant del públic assistent, a propòsit del treball premiat als XVII Jocs Florals Camp d’en Grassot-Vila de Gràcia 2015 que també donava títol a l’esdeveniment: La mirada del temps.En la conversa hi van anar intervenint l’actor Pere Box, l’escriptor Joan Adell, l’artista Mayte Vieta i el filòsof Antoni Mañach, tots ells conduïts per l’historiador local i escriptor Aitor Roger, que va actuar també com a mestre de cerimònies. Per la seva banda, Ramon Freixenet també va intervenir en diverses ocasions, una d’elles per introduir un convidat present a través de les seves paraules, la seva coneixença, el poeta Paco Gutiérrez.
Del què es tractava era de veure com, des de les diferents disciplines que representaven cadascun dels integrants de la conversa, reflexionaven sobre què els havia suggerit el text de Ramon Freixenet. El pas del temps, la imatge que pot inspirar aquest concepte, els records que hi van o no lligats, o bé la vella dicotomia entre si val més una imatge que mil paraules, van ser alguns dels conceptes que van sorgir al llarg de la vetllada.
La sessió cultural es va tancar amb una interessant i refrescant aportació de l’actor i director de teatre Pere Box. No es va limitar a dramatitzar i recitar un fragment de La mirada del temps, sinó que va introduir tota una sèrie d’efectes sonors a peu de sala que van significar un bon punt i final de l’acte, que es va allargar poc més d’una hora i quart. A banda de comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Blanes, l’Arxiu Municipal i Flors La Camèlia, l’acte també va tenir les aportacions de la fotògrafa M. Antònia Borràs.


*


2015, 23 d'abril. Publicat a Diari DBlanes
Ramon Freixenet Estol guardonat per l'obra "La mirada del temps" premi de prosa dels XVII Jocs Florals 2015, Camp d'en Grassot-Vila de Gràcia-El coll (Barcelona)


"La mirada del temps"

foto: ARD



*




2015, 22 d'abril. Publicat a Blanes al dia

Una nova creació literària del blanenc Ramon Freixenet Estol ha estat premiada. Es tracta de "La mirada del temps" que ha rebut el premi de prosa en català dels XVII Jocs Florals 2015, Camp d’en Grassot – Vila de Gràcia – El Coll (Barcelona).
Jurat: Joaquim Carbó, escriptor; Maria Bonafont, poetessa i escriptora, Mestre en Gai Saber; Marta Luna, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès; Jordi Losantos, professor i escriptor; Rosa Pérez Anton, escriptora.

foto: JCF




*





2014 “El joc de l'amor i de l'atzar” Teatre per Ramon Freixenet Estol, publicat a Recvll



He observat en el cor humà els diferents indrets on l’amor es pot amagar quan tem mostrar-se, i en totes les meves comedietes m’he proposat foragitar-lo dels seus amagatalls. Pierre de Marivaux.




Al Teatre Nacional de Catalunya sota la direcció de Josep Maria Flotats, es desmaia a l’hora en punt la claror de mica en mica, mentre que enmig de la foscor també es fonen esblaimats els últims murmuris. Una lletra rodona i relligada escrita per la mà invisible de l’autor anuncia al públic que emplena la Sala Gran allò que ja no té espera i que és del tot imminent: comença “El joc de l’amor i de l’atzar”. Ara es quan la comoditat de la llum difosa mostra l’esplendor, la bellesa a l’espai escènic, ensenya al jardí dels Orgon, el senyoratge i les bones maneres que amprava un gentilhome mig segle abans de la Revolució Francesa. L’extraordinari grau de refinament amb que s’expressa la llengua de Marivaux s’endinsa en territoris d’indefinició, incerteses i esterilitat que preludiaran un final d’època a l’hora d’entendre el llenguatge en les relacions humanes. Diu Flotats: Sí, tota la seva obra reflecteix en prioritat, però no únicament, el tema de l’amor confrontat a un obstacle: a l’angoixa, al vertigen, a la raó, a la por, al plaer que provoca aquest sentiment estrany encara que desconegut dels seus joves protagonistes, que el consideren com una malaltia que comença a dins del cor i tot d’una s’estén per tot el cos. Aquesta malaltia, aquesta —diuen— agradable apoplexia, Marivaux l’anomena: la sorpresa de l’amor. Sí, Flotats ha escollit un elenc de joves actors per aquesta obra en la qual l’aparent transgressió de les fronteres de classe s’acaba convertint en un ball de disfresses en què el veritable protagonista és el paper de l’educació com a pedra angular en la construcció de la societat moderna. Sí, Flotats ha aconseguit que qualsevol públic hagi pogut gaudir de la meravella servida d’un text brillant i d’unes veus ensinistrades en la bona dicció i vocalització de la paraula.





*




2014, 1 de juny. Publicat a Diari de Blanes. cat

foto cst
Lliurement de l'accèssit del XIIIè Premi literari de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a Ramon Freixenet Estol pel seu conte Inèditus (BCN 31/05/2014)


foto Jana Canal

CULTURA

Inèditus de Ramon Freixenet Estol rep l'accèssit del XIIIè premi literari de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.
El mateix autor ens explica: Aquest relat, que jo considerava menor, vaig descobrir-lo de veres a Blanes poètic literari en la versió dramatitzada que en va fer l'actor Oriol Freixenet. Així que tot seguit el vaig enviar a concursar.
El lliurament del premi tindrà lloc el dissabte 31 de maig a les 17:30 a la sala d'actes de la institució convocant. Diari de Blanes.cat 20 de maig 2014





*





Joan Adell y Ramon Freixenet disfrutan de la compañia literaria, foto UB


2014, 5 de maig. Blanes poètic literari publicat per la Revista Actual


Era el título de una presentación única, el 5 de mayo en la sala de plenos, organizada por el grupo lletraminúscula que está formado por dos escritores locales muy activos y premiados en diferentes ocasiones, Joan Adell y Ramon Freixenet, y el acto contó con la coordinación de Aitor Roger. Unas 24 personas que dedican parte de su tiempo a la literatura en diferentes formas nos acercaron a un género que solo puntualmente aparece ante el gran público. Desde escritores de muy diferentes edades con libros editados como Maria Aladern, Roser Atmetlla, Mayte Campos, Cristina Fernández, Efrem Gordillo, Sonia Jug, Salvador Macip, Àdam Martín, Montserrat Medalla o Jaume Puig, hasta las jóvenes promesas de nuestra población que han presentado sus propios trabajos, como Jorge López, Marina Morales, Pau Nualart o Mónica Rabassa. Los amantes de la literatura Pere Box, Oriol Freixenet, Xavier Puigdemont, Jana Canal, Lourdes Domenech, Mar Hostench, Kuge Konteh, Alba Lupiáñez, Xavier Pascual, Oriol Roger, Alèxia Roura y Aitor Roger leyeron textos de Joan y Ramon durante 90 minutos, mientras una multitud de oyentes quedó en absoluto silencio y atento a las lecturas. Fue una tarde con la mejor demostración de que en nuestro municipio la literatura está viva, es muy diversa y con interés en la generación joven. El acto se cerró con un recordatorio músical a cargo de Núria Hostench para los escritores locales que nos han dejado como Josep Cortils i Vieta, Joaquim Ruyra, Josep Ponsdomenech, Pere Puig i Llensa, Maria Castanyer, Benet Ribas, Roberto Bolaño, Emilio Vivar, Joaquim Abril, Angelina Montells o Josep Freixa. Pasado, presente y futuro de la literatura juntos en un acto para recordar, cuyo contenido en imagenes fue responsable M. Antònia Borràs. Para concluir, Joan Adell celebró su último trabajo -el poema ‘Maldo a créixer’, premiado con la Flor Natural de los 32 Jocs Florals de Calella de Mar 2014− recitando el microrelato de Ramon Freixenet, también premiado a mediados de abril en el 4º certamen de Colmenar Viejo 2014, un ejercicio que refleja lo que unas pocas letras bien trabajadas son capaces de expresar. Foto i text Udo Bouman 



Mediterránea de Ramon Freixenet Estol, Premio Colmenar Viejo 2014, 100 años de Platero y yo

"Háblales de vinos espesos, de noches prestadas al sueño, de abandono y ruina. Háblales de la cuchilla de acero que, de Cadaqués a Alejandría, hiere la mar de plata". 


*


Blanes poètic literari

Una vegada més, la sala de plens de l’Ajuntament de Blanes es va quedar ahir a la nit petita per allotjar la gran quantitat de públic que volia assistir a l’acte que havia de tenir lloc. Aquesta vegada, però, va ser més que un tòpic, ja que fins i tot es va haver de donar accés a la balconada superior perquè el públic congregat pogués seguir la vetllada amb més comoditat.

L’expectació estava més que justificada, perquè no passa cada dia que s’ofereix la oportunitat de poder escoltar poesia i narració d’una nodrida representació d’escriptors i escriptores blanenques. Tot això, amanit amb altres al·licients, és el què en essència van proposar al nombrós públic Ramon Freixenet i Joan Adell, organitzadors de l’acte que duia per nom “Blanes poètic literari”.

Tal i com va explicar Joan Adell poc abans que comencés l’acte, la idea d’organitzar-lo va sorgir arran de la coincidència que tant ell com Freixenet guanyessin dos premis. D’una banda, Adell ha guanyat el Premi Flor Natural dels 32ès Jocs Florals de Calella de la Costa amb el poema “Maldo a créixer”; i de l’altra Ramon Freixenet ha obtingut el Premi Maties Pallarès de literatura de Pena-Roja de Tastavins amb un conte titulat: “París era una festa –ho va dir Hemingway- i tu i jo hi érem convidats”.

25 escriptors i escriptores de Blanes

Un cop plantejada la idea, es va demanar el suport de l’Ajuntament de Blanes i de seguida va ser qüestió de posar fil a l’agulla per començar la difícil tria dels autors i autores que havien de participar en l’acte, fins a sumar-ne un total de 25. Així, a banda dels dos organitzadors i d’Aitor Roger, que també va ser el conductor de l’acte, van intervenir: Maria Aladern, Roser Atmetlla, Mayte Campos, Cristina Fernández, Efrem Gordillo, Sonia Jug, Salvador Macip, Àdam Martín, Montserrat Medalla, Jaume Puig, Jana Canal, Lourdes Domenech, Mar Hostench, Kuge Konteh, Jorge López, Alba Lupiáñez, Marina Morales, Pau Nualart, Xavier Pascual, Mònica Rabassa, Oriol Roger i Alèxia Roura.


Hi havia de tot, des de signatures molt conegudes i consolidades fins a joves talents que tot just ara estan començat a publicar. Tots ells i elles, colze a colze, van anar obrint pas amb la seva lectura oferint una més que variada mostra de la literatura blanenca actual.

La intervenció que va fer una de les representacions dels joves talents, Alba Lupiáñez, va ser un dels moments que va emocionar més Joan Adell, ja que va musicar un poema seu, “Cançó de bressol”. Al llarg de l’hora i mitja aproximada que es va allargar l’acte que presentava Aitor Roger, va haver-hi molts moments per emocionar-se i commoure’s.

Lectures dramatitzades i intervencions enregistrades

També van ser especialment intenses les intervencions de tres actors que donaven vida i sentiment a textos dels dos co-organitzadors. Pere Box va fer la lectura dramatitzada d’un fragment de l’obra ”El Nàufrag”, de Joan Adell; Oriol Freixenet va interpretar “Inèditus”, justament escrita pel seu pare, Ramon Freixenet; i Xavier Puigdemont va oferir la poesia de Joan Adell “Maldo a créixer”, que li ha significat el darrer premi aconseguit per l’autor.



Foto: Aitor Roger

Al principi de l’acte s’havia demanat al públic explícitament que no aplaudís en cada intervenció, justament perquè ja es veia venir que, del contrari, no se’n podrien estar. De fet, no valia pas a badar, perquè quan semblava que l’atenció anava a decréixer, venia alguna sorpresa afegida a la vetllada.

Va ser així com es va arribar al desenllaç, quan encara hi havia més ingredients afegits. Es tractava de tres intervencions que es van fer a través de vídeos prèviament enregistrats, ja que els seus autors no podien ser a Blanes.

Qui primer va trencar el gel va ser Salvador Macip, amb un fragment de la seva darrera obra “Els límits de la vida”. Va prendre-li el relleu Àdam Martin, que també va llegir una mostra de la seva última producció: “Talleres Sánchez”, del llibre “Walter”. Per últim, el jove escriptor Oriol Roger va llegir el poema de Joan Adell “Un vernís”.

In Memoriam i Cloenda de l’acte

L’acte es va tancar amb un record per aquells qui no s’obliden, aquells i aquelles que no deixaran de ser presents a través de les seves paraules. Núria Hostench va interpretar l’evocadora “Paraules d’Amor”, mentre a la pantalla s’anaven projectant les imatges d’aquells escriptors i escriptores que ja ens han deixat, començant per Josep Cortils i Vieta i acabant amb Josep Freixa.


Joan Adell es va encarregar de cloure l’acte, agraint en especial la intervenció que havia fet Alba Lupiáñez i tancant amb un text de Ramon Freixenet, el micro-relat “Mediterrànea”. El públic assistent es va encarregar de posar el veritable punt i final amb un llarg aplaudiment que servia a l’hora per homenatjar el talent dels escriptors i escriptores reunits o presents en esperit a la sala. 05/05/14 Blanes poètic literari idea lletraminúscula, text i vídeo de Eva Palau, fotos Aitor Roger








*



2014, 21 d'abril. Mediterránea de Ramon Freixenet, ganador del IV Certamen de microrrelatos de Colmenar Viejo 2014, publicat a Madrid Norte 24 horas.com per Susana Crespo Cuesta

El jurado del IV Certamen de Microrrelatos de Colmenar Viejo con una participación de 254 obras, ha declarado ganador del concurso a Ramón Freixenet Estol, de Blanes, Girona. Este año, las bases señalaban que el relato no podía exceder de 140 caracteres y debía contener las palabras ‘acero’ y ‘plata’ como homenaje a la obra ‘Platero y yo’ de Juan Ramón Jiménez, protagonista este año de la Semana del Libro. Tras Mediterránea, los microrrelatos más votados han sido Juan Ramón sueña de Jerónimo García Jorquera, Y pasa el tiempo… de José Manuel Balaguer Resa y El burrito de Joaquina Ramilo Rouco. Como Premio, el ganador del Certamen recibirá una tablet 3.0 de 10”. Además, el microrrelato ganador se utilizará para realizar un marcapáginas conmemorativo de la Semana del Libro 2014, que se celebra del 21 al 26 de abril en la Bibliotecas municipales. 










Premi Colmenar Viejo 2014, foto Aitor Roger
"Mediterránea" 
Háblales de vinos espesos, de noches prestadas al sueño, de abandono y ruina. Háblales de la cuchilla de acero que, de Cadaqués a Alejandría, hiere la mar de plata. 




*